Windseeker - windseeker

Dia 5 de novembre de 2017, el DIA, el dia somiat per tots nosaltres, desitjat i esperat des de fa molts anys. Avui comencem la nostra aventura a l'Atlàntic. Enrere deixem anys de somnis, mesos de preparació i dies de nervis i neguits. La veritat és que estar avui aquí, al mig de tots aquests velers, compartint un mateix objectiu és molt emotiu per a tots.

Aquests últims dies han estat frenètics al Windseeker, compres, "remiendos", estibar tot el menjar, tornar al súper i a la nàutica a buscar més peces i més queviures... que díficil és pensar en tot el que ens pot faltar i si tenim el necessari per afrontar amb garanties aquest repte. Sort d'en Jordi que cada dia repassa el material, ell és l'expert i en la majoria de coses va fent que sí amb el cap. En Francesc ho té tot a punt. Són molts i molts mesos preparant el barco i aprenent, pensant i meditant com fer-ho possible. En Mario ens posa al dia de tots els barcos que hi ha, com són i quines són les seves virtuts i per on flaquegen. En David, llop de mar il·lusionat està sempre a punt, què s'ha de fer? Un altre, deixant l'Oriol petit a casa per anar-se'n a fer una aventura que li donarà per explicar mil i una batalletes a mesura que es vagi fent gran. L'Oriol (gran) ha aparegut amb un bigoti setantero i unes ulleres xulo-piscines tot somrient i dient, Ja som aquí! Almenys nosaltres podem dir-ho. Valga'm Déu quina tripu!

La veritat és que cap dels presents ha fet mai cap diari o l'ha complert amb la regularitat que això implica però tenim clar que aquestes línies són necessàries. Necessàries per resumir tota l'experiència del dia i tenir un record a mesura que passin els anys, com per compartir aquesta aventura amb tots i totes vosaltres, els que ens estimeu i que heu viscut amb nosaltres aquesta passió. Nosaltres tenim moltes ganes de ser aquí i som conscients del sacrifici que ha fet qui ens ha recolzat i s'ha quedat en terra.

Aquestes són les nostres primeres línies, després de les hores inicials navegant a l'Atlàntic, amb rumb 190º i camí cap a les Illes Cap Verd. La veritat és que tenim un molt bon vent d'inici amb ràfagues de fins a 30 nusos però amb uns 16-19 de mitjana. Ja hem posat el tangó i ara naveguem amb orelles de burro a uns 8 nusos sostinguts. El sol s'ha post per l'horitzó blau i s'acosta la primera nit navegant, acostumant-nos als sorolls del barco, el remor de les generoses onades mentre a bord hi regne un primer silenci de tots nosaltres per interioritzar el moment...

Un petó enorme!

--