Dijous 16 de novembre de 2017
Hi Windseekers! Avui ja hem tornat a la rutina dels navegants, llevar-se d’hora, fer guàrdies a les nits i pescar un bon peixot abans de l’esmorzar! A trenc d’alba amb poca velocitat hem decidit provar noves opcions i hem tret la “rapala” infalible per una en forma de calamar de purpurina. I és clar, qui ha picat? La llampuga, el Dorado! I s’ha de reconèixer que mentre està viva té un color daurat preciós!
Més tard, després d’una visita d’una trentena de dofins pigallats hem perdut definitivament la visió i la localització de la resta de participants. És fa curiós pensar que hem sortit més de setanta velers i en menys de 24 hores ja no ens veiem, i això que anem allà mateix! Bé, esperem que no estiguem fent nosaltres la mala ruta perquè des d’aquí només podem enviar el text i les fotos pel blog i rebre els “partes” meteorològics... En tot cas, ja ho veurem al final, que també és part de la gràcia!
Ara hem establert l’hora del te, com els anglesos, per tal de tenir un moment de trobada i xerrar tots junts. No és que no ho estiguem, que som 5 “tius” en un barco envoltats d’aigua! Però que si ara un llegeix, que si l’altra fa un cluc, que si mirem els partes o trimem les veles, que si preparar els àpats o rentar plats, etc. El temps ens passa de pressa. En tot cas, ja hi ha hagut algunes veus discordants a veure si el tipus de brevatge pogués ser opcional, he he he.
Parlant de coses a fer, avui en David ha tingut bastant la passió de son a sobre. Això de començar a no preocupar-se de l’escola l’ha relaxat i s’ha passat el matí fent cops de cap. Ara darrera la banyera, ara a dins, que si ara mi torno a girar, etc. I això que ha fet dos sessions de galleda per refrescar-se! Per altra, en Jordi ha estat tant enganxat al llibre que quasi ni s’ha adonat que havíem pescat! Ara, no m’estranya perquè s’estava acabant de llegir “La pell freda” que és brutal! I més fent aquest tipus d’aventura com la que fem.
Avui suposem que no tindrem gairebé lluna o tant sols un filet ben fi. I la veritat és que aquí baix, prop de l’equador, la lluna creix i decreix en horitzontal que és una cosa bastant sorprenent. Si podem aconseguir fer una foto amb suficient exposició i que no es mogui gaire ja us la penjarem demà!
Avui hem pensat que a part d’una foto artística del cel rogent que ens ha acomiadat el dia, hem optat per donar protagonisme a qui ha fet totes les fotos que hem anat penjant al blog.
Quan arribem tindrem molt de material per fotre-us la tabarra amb el viatge ;-)
16.11.2017.1 16.11.2017.2 16.11.2017.3