Dimecres 29 de novembre de 2017
Hola Windseekers!
Ja estem a menys de 300 milles de l’arribada. És cert que hi ha qui ja ha arribat, però és que necessitàvem temps per acabar la cançó!
Avui no hem fet gimnàs de bon matí perquè l’Oriol s’ha aixecat quan el Sol ja era molt amunt i el toldo ocupava la nostre sala de fitness. Però el descans li ha vingut bé perquè amb en David han fet un àpat per llepar-se’n els dits! Després d’un primer intent que es va fer malbé a la nevera deixant un rastre horrorós, hem cuinat un ànec! El vàrem comprar pensant fer el típic plat xinès de “pato laqueado” però hem vist que ningú sabia com es feia. Al final, ànec farcit a la taronja (foto). A més, ha estat divertit perquè en Mario, després de la pudor que va fer el primer va dir que no volia veure l’ànec ni pintat. Però un cop l’ha tingut al davant no se n’ha pas estat, no.
La resta del dia ha passat una mica com els altres, amb una migdiada-lectura en silenci, una timba de cartes on, finalment, els germans Turró s’han pogut imposar després de 3 derrotes a l’últim moment. Però és que en Cesc s’ha guardat la fumera per, a l’última mà i després d’un empatx redimir tots els fracassos anteriors! Quin "savoir faire" que dirien els veïns de dalt.
Just abans de la posta de Sol hi ha hagut un moment màgic de silenci col·lectiu per viure el moment de barrejar la nostàlgia i el plaer. Per alguns, estar navegant a certa velocitat, amb la posta al davant i sentint a tot drap les millors balades de Sangtraït ha estat inoblidable! Fet que ens ha portat a tornar a treure la bola de llums i fer unes balleruques més mentre decidíem què fem per sopar.
Ja queda molt poc d’aquesta aventura, que per nosaltres ha estat quasi un vist-i-no vist (o a vegades no tant).
Petoneeets!
29.11.2017.1 29.11.2017.2